RIVESALTES

És difícil determinar en quin any es remunta la fundació de Ribesaltes. Ribesaltes ve del llatí Ripis Altis: ribes altes. Tot fa pensar que ja existia al moment de la invasió dels Sarraïns el 729. S’esmenta el seu nom el 923 i revela l’existència de dues esglésies Sant Andreu i Santa Maria. Aquestes dues esglésies van ser llegades per un tal Landric a l’abadia de La Grassa del departament de l’Aude. Ribesaltes pertanyerà a La Grassa fins a la Revolució, per tant no tindrà ni senyor ni castell. Molt aviat la població gaudeix de les llibertats comunals en elegir 35 consellers i un batlle, encarregat de representar-los. El 1172, Ribesaltes obté per part d’Alfons II, rei d’Aragó, l’autorització de fortificar-se. La seva posició geogràfica, situada sobre la carretera de Perpinyà, fa que pateixi el pas i l’ocupació de les tropes de Lluís XI (1463) i de Lluís XIII (1639). La ciutat fou saquejada el 1793 per l’exèrcit espanyol. L’augment de la població féu necessari la construcció d’una nova església, l’edifici romànic fou substituït per l’església actual (1657 – 1669). El 1860, Ribesaltes entra en una època moderna amb l’arribada del tren. Facilita el transport de les persones i de les mercaderies. Fins a 150 persones treballen al transbord del vi i al manteniment de l’estació. D’aquest lloc fins al centre vila s’establiren tots els oficis de la viticultura. El 1863, els primers casos de la fil·loxera de la vinya apareixen en el departament del Gard. 20 anys després tot el Sud de França és contaminat. A Ribesaltes, en les vinyes afectades, hom empelta els ceps de vinya amb varietats americanes. Avui en dia, la denominació «Moscat de Ribesaltes» ha passat les fronteres del Rosselló ja que és mundialment coneguda. La nostra ciutat també s’ha desenvolupat a nivell econòmic. Amb la proximitat de l’aeroport, de l’autopista i de l’estació, és, avui, un pol d’atracció per a les joves empreses, no sols del món vitícola sinó també d’altres activitats com la de l’alta tecnologia. Rica pel seu patrimoni carregat d’història, Ribesaltes és una ciutat dinàmica que ha sabut conciliar passat i modernitat.

QUÈ VEURE – QUÈ FER

La Passejada Mariscal Joffre
A l’època aquesta passejada era la més gran del departament, 220 metres de llarg, composta de 5 caminals vorejats de plàtans. El 1858, l’obertura de l’estació obliga l’ajuntament a fer una demanda d’un préstec i d’imposició excepcional per tal de crear una passejada pública. En aquella època és batejada «cours Napoléon». Al centre, antany hi hagué una font monumental. A partir del 1909, al peu de l’estàtua de Minerva desapareguda avui en dia, sortia el tramvia cap a Perpinyà. El 2017 s’emprengué una obra important per la renovació d’aquesta passejada que sol ser avui encara l’orgull dels ribesalters.

Casa de la Vila
Aquest edifici fou construït vers 1860 pel notari Charles Gauze. Construïda en un parc, allotjà un restaurant que tingué molta fama per la seva gastronomia. El 1906 la tornà a comprar un negociant de vins, fins que el Senyor Péquignot en faci el seu palau particular el 1925. Després de l’adquisició per un tercer propietari, aquest magnífic edifici fou abandonat durant nombrosos anys abans de convertir-se finalment en la Casa de la Vila. 

L’estàtua del Mariscal Joffre
Sou a l’altra punta de la passejada i contempleu l’estàtua eqüestre del Mariscal Joffre. Aquest monument de bronze, esculpit per Auguste Maillard, fou erigit el 1931 en honor a aquest fill del país, vencedor de la batalla del Marne que salvà París el 1914. És René Victor Manaut, diputat dels Pirineus Orientals, que és a l’origen de la seva realització i de la seva edificació. Promogué una subscripció nacional així com a totes les colònies on Joffre havia servit per a recollir els fons necessaris a la realització d’aquesta estàtua. El Mariscal i la seva dona escolliren personalment l’emplaçament. Durant molt de temps sols subsistiran dues estàtues eqüestres a la regió, ja que se’n va fondre moltes durant la Segona Guerra Mundial.

El Celler
El celler data del segle XIV. En aquella època era el celler particular més gran del Rosselló. La seva arquitectura va salvar-se per miracle d’una destrucció total, després d’haver estat successivament un Celler vitícola, una quadra i finalment un senzill dipòsit de runa. Podeu admirar el bastiment de la porta de marbre de Baixàs, el seu aparellament de cairó (maó roig) i de còdols de riu, així com les seves canals de marbre. A l’interior, la part superior representativa del segle XIV, amb la seva disposició de còdols de riu en espigó o espines de peix, és dotada de dues tines amb imitació de faiança del segle XVII, en les quals el raïm es trepitjava amb els peus. El suc de raïm s’escolava per les parts baixes d’aquestes tines fins a cups al soterrani, ells també de marbre. El vi era transvasat dins les bótes arrenglerades a banda i banda del celler a una temperatura constant natural de 14 a 15 graus. La part a la banda del riu està presa en la muralla i sembla que dati de l’aparellament de cairó del segle XII. El municipi, conscient de l’interès patrimonial d’aquest lloc, féu restaurar aquest celler i el seu jardí.

La llegenda del Babau
Hi havia una vegada, un petit vilatge que porta el nom de Ribesaltes, molt tranquil darrere les seves muralles. En aquesta època, Jaume II de Mallorca el pacífic, regna. La nit sense lluna del dos de febrer del 1290, mentre tothom dorm d’un son profunda, un rebombori espantós retrona fins a l’altra punta de la muralla. Sis bebès acaben de desaparèixer, raptats per una bèstia enorme pel Forat del Forn, pel qual hom tira normalment cendres i deixalles. Una altra nit, el vigilant del poble veu en les aigües normalment tranquil·les de l’Aglí, una mena d’iguana amb mandíbula temible i urpes impressionants. Quan el Batlle demana una descripció de l’animal, l’home esdevingut tartamut d’espant sols pot articular «va…vau ». És així com «va vau» es transformà en «Babau». Després el mot féu la volta de la ciutat, donant el nom de Babau a aquest monstre sanguinari. L’afer s’allargava massa. L’home de la situació és sense cap mena de dubte Galdric Trencaven, senyor de Fraisses i Perellós. És un hàbil ballester. Penja porcs a les muralles per atreure la bèstia. Dins una casa veïna, Galdric amb vestit de combat està preparat. Calgué guaitar diverses nits abans que torni el monstre. Finalment, al cap de la quarta nit, Trencaven pogué disparar dues fletxes mortals a la gola de l’animal. Per fi havia matat el monstre. La població celebrà dignament, amb una missa i un banquet memorable, el final d’aquest drama terrible.
Avui encara es pot veure la costella del Babau a l’Oficina Municipal d’Animació i de Turisme de Ribesaltes. Si ens veniu a veure, us prometem que us l’ensenyarem!

La Destil·leria de la Guingueta
A la vora de la Llobera, afluent de l’Aglí, antany hi havia les guinguetes, casetes estretes, on hom anava a veure el vi fresc. Contigu a aquestes, hi havia un pou natural, una mena de nevera municipal en la qual es conservava el gel. Dins la Llobera, els habitants acostumaven banyar-s’hi. Practicaven la pesca a prop de les petites rescloses improvisades. A finals del segle XIX, el senyor Molinié, cosí del Mariscal Joffre, implantà una destil·leria. Hi regnava una intensa activitat amb el pas incessant dels carros que portaven el raïm i s’enduien la brisa. Era la gran indústria de l’època. Més tard quan el Senyor Roque comprà la destil·leria, els veïns es queixaren de les molèsties provocades pels fums. Aleshores contestà a les seves exigències en construir un forn molt modern i en erigir la impressionant xemeneia que teniu aquí al davant (encara es pot veure la marca). Avui la Guingueta és un barri renovat amb el seu parc, situat a mig camí entre el carrer de la Guingueta i el pont Jacquet, en el qual és agradable ballar els dies de festa.

El Pont Jacquet
En aquest emplaçament un pont romànic de pedra, documentat a partir del 1282, va ser arrabassat per les terribles inundacions del 1940. El pont que admireu, construït a partir del 1947 era l’únic pont suspès del departament. Llarg de 150 metres i de 8 metres d’amplada, es tractava llavors, d’una obra única per la seva tecnologia. Des d’aquest pont, teniu una vista excepcional de les muralles.

Les muralles
Des del pont, podeu veure el conjunt dels vestigis de les muralles. És el 1172, que Alfons II, Rei de Catalunya i d’Aragó, autoritza els habitants de Ribesaltes i el seu senyor a construir un recinte fortificat al voltant de l’església de Santa Maria, el primer nucli urbà de la ciutat. De les 7 torres, 4 queden encara parcialment visibles. Hom pensa que un fossat envoltava les muralles. Com l’Aglí s’assecava a l’estiu, dues torres més a prop que les altres asseguraven una millor defensa. Aleshores, una porta única permetia entrar dins Ribesaltes, era situada sota l’actual torre del rellotge.

El safareig d’enriuament del lli
Sou al pàrquing del molí. L’habilitació d’un pàrquing automòbil va permetre descobrir un conjunt de vestigis que testimonia de l’activitat econòmica dominant als segles XVI i XVII, relacionada amb la utilització d’un canal de regatge: el tissatge del lli. Aquest safareig d’un diàmetre interior de 5.10 m, és envoltat d’un cercle d’obra compost de pedres, teules i morter de calç. Disposa d’una arribada d’aigua i d’una evacuació.

El forat del forn i la festa del Babau
Aquest gran carnaval d’estiu inspirat en la llegenda del vilatge fou restablert per un petit grup de voluntaris de l’Oficina d’Animació i de Turisme de Ribesaltes el 1992. Després de diverses dècades d’ensopiment (el primer rastre del carnaval es remunta al 1892), el Babau renaixia de les seves cendres. Tots els habitants, comerciants, artesans, associacions i el municipi contribueixen activament a la festa. El 2002, s’aconsegueix un índex de freqüentació de més de 10000 persones. Amb el seu mercat medieval, les seves dues cavalcades, l’encesa del monstre, les seves animacions amb espectacles de carrer, aquesta manifestació restableix el seu caràcter medieval d’antany. Si teniu previst venir a Ribesaltes aquell dia, sense descuidar de disfressar-vos, podreu legítimament participar a la cavalcada, sinó, sempre podreu esbroncar el Babau entre la gentada, i assistir a la matança del monstre sobre els marges de l’Aglí que s’encendrà amb focs artificials.

SELECCIÓ PLATS FORTS

Oficina de Turisme:
9 Avinguda Ledru Rollin 
66600 Ribesaltes
+33 (0)6 32 80 36 12
rivesaltes@perpignanmediterraneetourisme.com

Close Menu
caCatalà